Imprimeix
Categoria: Circuits Passius
Vist: 2635

          A la fig. 1 s'indica l'esquemàtic.

fig. 1       

          R   és la resistència sèrie total equivalent del circuit, és a dir, on s'hi inclouen: la resistència del conductor amb que s'ha construït la bobina, les pèrdues en el nucli -en el cas que en tingui-, les pèrdues en el dielèctric del condensador i qualsevol altra resistència afegida. 

 

            Recordatori:

            La funció de transferència en règim permanent sinusoïdal    VR(jω) / V(jω) , és:

         Hi ha una freqüència   ω0 , que se'n diu de ressonància, que anul·la la part imaginària del denominador de (1) i, en conseqüència, la funció de transferència val la unitat, és a dir, la tensió de sortida    vR(t)    està en fase i s'iguala amb la tensió d'entrada   v(t)   -raoneu-ho. La freqüència de ressonància    ω0   val :

 

          Hi haurà dues freqüències   ω1   i   ω2 , inferior i superior, respectivament, a   ω0   per a les quals la magnitud de la fase serà de  45o, tal com s'indica en els diagrames fasorials de la fig. 2.  A aquestes freqüències la magnitud de la reactància resultant és igual al valor de   R   -raoneu-ho.

fig. 2

Si l'amplitud    V    de la tensió aplicada al circuit es manté constant amb la freqüència, la tensió en borns de la resistència valdrà    VR = V   a   ω0   i disminuirà fins    VR = V/2   a   ω1   i    ω2   -raoneu-ho.  La potència dissipada per la   R   a   ω0  val    P0 = V2 / 2R    -raoneu-ho- i la dissipada a     ω1   i   ω2    val :

Ara cal introduir    ω0   a la (1) i ho podem fer de la següent manera :

per arribar finalment a l'expressió (4) que ens interessa -raoneu aquestes manipulacions.

Al quocient:

  

se'n diu factor de qualitat del circuit a la freqüència de ressonància  ω0  -de seguida veurem perquè.           Substituint (5) a (4) i dient    x = ω/ω0    a la freqüència normalitzada respecte a la de ressonància, tenim:

La magnitud i la fase de (6) són, respectivament:

Per conveni, l'ampla de banda   AB   d'un filtre es defineix com la diferència de freqüències   ω2 ω1   per sobre i per sota de  ω0 , respectivament, per a les quals la potència dissipada a   R   és la meitat que la dissipada a  ω0 .  Així, per determinar    ω1   i   ω2  només cal plantejar que a aquestes freqüències la magnitud de la impedància és   2   vegades el valor de   R   -raoneu-ho:

i separant    x    de (9) resulta:

 

 

Fent la diferència    ω2 ω1    i   el producte    ω1ω2  , s'obté : 

 

 

          La (15) ens dóna una altra manera d'expressar el  Q   i la (16) ens diu que   f0   és la mitjana geomètrica de   f1   i   f2 .

Fent la diferència    x2 - x1   i   el producte    x1x2  , s'obté :

A la inversa de   Q   també se'n diu ampla de banda relatiu -en relació a   ω0 :

A les fig. 3 i 4 es representen (7) i (8), respectivament,  per a dos valors de   Q   on es veu que com  més  gran és   Q   més 'punxeguda' es torna    |H(jx)|    i més gran és la magnitud del pendent de   ØH(jx)   al voltant  de  la  freqüència  de  ressonància.     AB1 =  x21 - x11    és  l'ampla  de  banda relatiu  corresponent  a    Q = 1    i    AB5 = x25 - x15    el corresponent a     Q = 5 . El circuit actua, doncs, com un filtre passa-banda tant més selectiu com més alt és el   Q , d'aquí el nom de factor de qualitat.

           Expressant la (1) en el domini de la variable complexa   s , tenim:

 

 

i a la (19) s'aprecia a simple vista l'estructura d'un filtre passa-banda on apareixen explícitament:  1) la freqüència de ressonància en el terme independent del denominador i  2) l'ampla de banda és el coeficient de la   s .  

            Comparant el coeficient de la   s   de (19) amb la seva forma normalitzada   2ξω0 , trobem la relació entre   ξ   i   Q   :

A la fig. 5 s'indica l'esquemàtic del circuit a assajar.

fig. 5

          La tensió   v(t)  aplicada al circuit prové d'un divisor de tensió connectat a la sortida del generador  de funcions, on    R2    és  molt  més petita que    R1    a fi que les variacions de corrent de   i(t)   amb la freqüència afectin poc a la forma d'ona de  v(t) (raoneu-ho). En conseqüència, el nivell de sortida del generador de funcions s'haurà d'ajustar gaire bé al màxim.           

            Relació de components:

            Les resistències són de  0,25 W  de dissipació.

           La planificació del muntatge s'indica a la fig. 6 i a la fig. 7, una fotografia.

            Recordatori:

            Si la tensió aplicada és un esglaó d'amplitud  V, llavors:

i la   vR(t)   serà una exponencial decreixent si el valor de  Q   és baix, o serà una oscil·lació amortida si   Q  és alt.  Per poder visualitzar a l'oscil·loscopi la forma dels transitoris de    vR(t)   quan    v(t)   és un esglaó, es seleccionarà un senyal periòdic rectangular el semiperíode del qual sigui suficientment gran per poder veure'ls completament.

            Procediment i suggeriments:

             Mesureu els valors reals del condensador i de la inductància i la seva resistència.

             Ajusteu la resistència variable al seu valor màxim i mesureu-lo.

             Al generador de funcions seleccioneu forma d'ona rectangular, una freqüència d'uns  200 Hz  i el nivell de sortida gaire bé al màxim.

        Seleccioneu una base de temps de  0,5 ms/div , ajusteu les sensibilitats dels canals adequadament per poder veure els senyals i separar-los, tal com s'indica a la fig. 8.  El senyal de sortida a d'estar sobreamortit. Comproveu si aquest senyal està d'acord amb les previsions que s'hagin pogut fer.

             •Disminuïu el valor de la resistència variable fins uns  600 Ω  per visualitzar una resposta subamortida, tal com s'indica a la fig. 9. Al disminuir el valor de   R   es veurà que s'ha d'augmentar la sensibilitat del canal per poder visualitzar bé el senyal. 

 Aneu augmentant el valor de  R  per veure com es produeix la transició de subamortiment a  sobreamortiment, passant per l'amortiment crític.  Aneu ajustant la sensibilitat del canal segons convingui.

Partint d'una situació de subamortiment, augmenteu la freqüència per mesurar la de ressonància, és a dir, la freqüència a la qual s'obté un senyal de sortida gaire bé sinusoïdal, d'amplitud màxima, tal com s'indica a la fig. 10.  Interpreteu el fet que com més petit és el valor de  R  , apart de que l'amplitud del senyal disminueix, la forma d'ona s'acosta més a la sinusoide perfecte.

               • Augmenteu la freqüència fins uns  6 kHz  i interpreteu la forma del senyal de sortida (fig. 11).

            • Seleccioneu forma d'ona sinusoïdal per a què el circuit treballi en règim permanent sinusoïdal. Ajusteu el valor de   R   de manera que el sistema estigui subamortit.  Superposeu els senyals a la pantalla de l'oscil·loscopi i comproveu el valor de la freqüència de ressonància:

i comproveu si està d'acord amb el valor previst.  Per a   f = f0   el senyal de sortida passa per un màxim i està en fase amb el senyal d'entrada.

            Observació: el valor de pic de   vR(t)   serà inferior al valor de pic de   v(t)   ja que no estem mesurant la caiguda de tensió corresponent a les pèrdues equivalents en sèrie dels components, principalment la caiguda de tensió en la resistència del conductor amb que s'ha construït  la bobina -raoneu-ho.   

             Mesureu la freqüència   f1   per sota de la  f0   per a la qual el senyal  de  sortida    vR(t) = Ri(t)   està avançat un angle de   45o  respecte del senyal d'entrada   v(t) .  A la fig. 12 s'indica com mesurar aquest desfasament amb l'oscil·loscopi, ajustant els senyals a la pantalla mirant d'aprofitar al màxim la resolució que aquesta ens proporciona.

              • Utilitzant el mateix procediment anterior, mesureu la freqüència   f2   per sobre de la   f0   per a la qual el senyal de sortida està retardat un angle de  45o  respecte del senyal d'entrada.  Apliqueu la (15) per calcular el   Q   realment obtingut i compareu-lo amb el previst segons els valors dels components.

             Assageu altres valors de   L   i de   C .