A la fig. 1 s’indica el circuit per determinar la característica de la tensió directa VD en funció del corrent directe ID d’un LED, a la fig. 2 s’indica la planificació del muntatge i a la fig. 3a el muntatge.
A la fig. 3b s’identifiquen els terminals del LED: el més llarg correspon a l’ànode(A) i el més curt al càtode(K). Si a conseqüència d’utilitzacions anteriors els terminals s’han escurçat i ambdós són de la mateixa longitud, el càtode s’identifica com el terminal que queda més a prop del vorell rebaixat que hi ha a la base del LED. Aquests terminals també s’identifiquen mirant el LED a contrallum: el càtode és més voluminós ja que conté el material semiconductor. A la figura també es suggereix una manera de doblegar el terminal més llarg, sense haver de tallar-lo, per inserir el LED a la placa.
La relació de components i aparells pot ser:
Es suggereix ajustar els valors del corrent ID, en mA, al voltant de:
0,1 0,5 1 2 5 10 i 14
i prendre els corresponents valors de la tensió VD. S’observarà que la tensió llindar dels LED és més alta que la dels díodes de Si. Representant en ordenades ID i en abscisses VD, a la fig. 4 s’indica una possible graduació dels eixos:
