A la fig.1 es pot veure un diagrama de blocs simplificat d'aquest xip i les denominacions dels seus terminals.

 

fig. 1

           

           Consta de dos comparadors, una bàscula  R-S , un transistor i un divisor de tensió format tres resistències de  5 kΩ  en sèrie, a connectar entre  +V_CC  i massa -possiblement d'aquí ve la denominació  555.

            Els comparadors proporcionen un  1  lògic quan les tensions de les entrades no inversores són més positives que les inversores, i un   0   lògic en cas contrari.

             El transistor admet un corrent de col·lector de fins a  200 mA .

            A la fig. 2 s'indiquen les connexions i els components a afegir per al funcionament com astable i a la fig. 3 el mateix circuit on el xip s'indica com una caixa opaca.

 

fig. 2

 

fig. 3

 

            El condensador entre el terminal  5  -CONTROL VOLTAGE- i massa de les fig. 2 i 3 no és estrictament necessari però assegura que cap pertorbació pugui afectar el funcionament del circuit -raoneu-ho.

            El divisor de tensió format per les tres resistències iguals fixarà una tensió   +V_CC /3   a l'entrada no inversora del comparador inferior i una tensió   +2V_CC /3   a l'entrada inversora del comparador superior.

            El funcionament del circuit s'explica amb l'ajut del cronograma de senyals de la fig. 4 on es considera que   C   està inicialment descarregat.

fig. 4

 

 

            A la fig. 5 s'indica la solució gràfica de (4) facilitada pel fabricant del xip, on es pren  C  com a variable independent i   R_A + 2R_B   com a paràmetre. Com que la representació es fa amb escales logarítmiques, les gràfiques són rectes en comptes de hipèrboles, com correspondria si s'empressin escales lineals -raoneu-ho.

 

fig. 5

 

 

 

 fig. 6

 

 

fig. 7

 

 

 

fig. 8

 

            • Comproveu que si es carrega la sortida, per exemple amb una   R_L = 47 kΩ , la tensió   v_o(t)   disminueix. A la fig. 6 s'indica   R_L    amb traç discontinu.

            • Mesureu els valors reals de   R_A ,  R_B   i   C   i utilitzeu-los per calcular el període dels senyals.  Mesureu-lo a la pantalla de l'oscil·loscopi per comprovar que la previsió de (5) està sensiblement d'acord amb el resultat obtingut. Calculeu la freqüència i comproveu que està sensiblement d'acord amb (6) i amb la gràfica de la fig. 5.  

            Observació: feu la mesura d'aquest període al senyal de sortida (CH2) desconnectant momentàniament de la protoboard el cable coaxial del CH1, a fi que la capacitat que introdueix aquest cable i la impedància d'entrada de l'oscil·loscopi no falsegi la mesura -raoneu-ho.

            • Comproveu que el cicle de treball del senyal de sortida està sensiblement d'acord amb la previsió de la (7).

            • Afegiu momentàniament un condensador de, per exemple,   C₃ = 3,3 nF   en paral·lel amb   C   per comprovar que, si bé la freqüència disminueix, el cicle de treball es manté.  A la fig. 6 s'indica el condensador afegit amb traç discontinu.

            • Substituïu la  R_A   fixa de   10 kΩ   per una resistència variable   R_AV   de   100 kΩ   del tipus multivolta i ajusteu-la aproximadament a la meitat del seu recorregut.  A la fig. 9 s'indica la substitució.  S'empra el pont   p₂   que resta per connectar-la a  V_{CC .}

 

fig. 9

 

           • Observeu que augmentant el valor de   R_AV   la freqüència disminueix i el cicle de treball augmenta, la qual cosa està d'acord amb (6) i (7), respectivament -raoneu-ho. Si   R_AV   es disminueix fins que    R_AV << R_B   la freqüència tendeix a un valor màxim i el cicle de treball tendeix al   50 %  -raoneu-ho.

            • Comproveu la tensió d'alimentació mínima amb la qual el circuit encara funciona. Comproveu que variant  aquesta tensió entre aquest valor mínim i uns  15 V , la freqüència dels senyals no varia.