Protoboards
N’hi ha de diferents mides i configuracions. També hi han disponibles mòduls que es poden anar acoblant, el que permet fer combinacions en funció de les necessitats o preferències de l’usuari. A la fig. 1 es pot veure l’aspecte d’un mòdul de nodes de connexió.
A la fig. 2 s’indiquen les connexions internes d’aquest mòdul.
Cada node admet fins a cinc connexions. A la fig. 3 s’indiquen les vistes d’un node on s’aprecien les 5 pinces unides de que consta. Les vistes estan damunt d’un paper mil·limetrat.
A la fig. 4 s’indica un altre mòdul que du les línies d’alimentació.
A la fig. 5 s’indiquen les connexions internes d’aquest mòdul. Està format per 2 línies separades, cadascuna d’elles formada per 10 grups de 5 pinces com les anteriors i totes elles unides.
Acoblant dos mòduls de línies amb un mòdul de nodes, tal com s’indica a la fig. 6, s’obté una disposició mínima que permet muntar i assajar molts tipus de circuits bàsics.
És convenient fixar la placa damunt d’una superfície pesant que pot tenir, per exemple, les dimensions d’un full de paper i proveïda de peus antilliscants, per dues raons:
1) Degut al seu pes i als peus antilliscants, el conjunt tendirà a romandre immòbil damunt la taula de treball encara que es manipulin els cables que connecten la placa amb els aparells del laboratori.
2) Si el circuit a assajar ho requereix, aquesta superfície es pot utilitzar com a suport per a fixar-hi alguns components com per exemple potenciòmetres, condensadors variables, connectors, commutadors, interruptors, etc.
Si la geometria del muntatge ho requereix i/o el nombre de components és gran, pot caldre disposar de més nombre de nodes. A la fig. 7 s'indica una composició formada per dos mòduls de nodes i dos mòduls de línies.
Precaucions amb la placa
Les plaques protoboard estan dissenyades per inserir-hi terminals i connexions rígides, és a dir, fils i no pas cables. El diàmetre del fil a inserir serà com a mínim de 0,3 mm i com a màxim de 0,7 mm. Si el diàmetre del fil és inferior a 0,3 mm poden aparèixer falsos contactes.
La inserció d’un fil a la placa s’ha de fer perpendicular a ella. Si s’introdueixen els fils inclinats poden aparèixer falsos contactes i també es poden malmetre els contactes de la placa.
La fabricació en sèrie d’alguns components comporta que els extrems dels seus terminals poden estar engomats, llavors s’hauran de retallar o bé netejar-los. Un fil engomat inserit a la placa pot produir un fals contacte. A més, si els contactes de la placa s’embruten de goma es poden convertir en punts de mal contacte de forma permanent.
Els fils a inserir no han de tenir rebaves ja que aquestes poden erosionar prematurament el contactes de la placa. A més, els fils sense rebaves s’insereixen amb més facilitat, la qual cosa contribueix a evitar deformacions d’aquests fils a l’hora d’inserir-los . Les rebaves es poden suprimir amb una llima fina.
Quan una protoboard no s’utilitza s’ha de protegir de la pols ambient i, en tot moment, s’ha d’anar en compte que no penetrin elements estranys en els contactes que puguin produir falsos contactes, com per exemple, restes de goma d’esborrar o altres.
Planificació dels muntatges
En general el muntatge d’un circuit no s’hauria d’improvisar. Abans de muntar un circuit cal planificar-lo per a que el muntatge resulti òptim. A les fig. 8, 9 i 10 es faciliten unes plantilles de la protoboard amb les seves connexions internes, les quals es representen a escales ampliades i amb un to gris clar, que ens serviran per dibuixar-hi amb llapis el circuit que pretenem muntar i així poder fer les correccions oportunes, simplement esborrant i tornant a dibuixar. El temps que s’empra en aquesta tasca queda compensat amb escreix ja que estalvia molts problemes que, de no fer-ho així, de ben segur apareixerien, sobretot quan encara no es té experiència.
fig. 8
fig. 9
fig. 10
Ponts de connexió
A la fig. 11 es mostra un exemple de muntatge on a més dels components que formen el circuit com resistències, potenciòmetre, condensadors, transistor, etc, apareixen uns ponts de connexió indicats com p1, p2, i p3, els subíndexs dels quals estan relacionats amb les seves longituds.
A la fig. 12 s’indiquen alguns ponts de connexió amb les seves denominacions.
El subíndex indica el nombre de nodes que queden sota del pont. Així, al pont que uneix dos nodes adjacents li correspon la denominació p0 . La separació entre nodes adjacents està normalitzada a 0,1” (2,54 mm) la qual cosa permet inserir circuits integrats a la placa.
La fig. 13 correspon a un pont p5 i és un exemple de com construir aquesta connexió per a que la seva longitud sigui mínima i, a la vegada, es pugui manipular amb facilitat. La longitud dels terminals del pont a inserir a la placa és d’uns 7 mm.
Per construir els ponts calen algunes eines que també ens serviran per preparar els cables de connexió dels aparells de laboratori a la placa, així com els terminals d‘alguns components com resistències, potenciòmetres, condensadors, díodes, transistors, etc. A la fig. 14 s’indiquen unes alicates planes de punta estreta i un tallafils, i a la fig. 15 unes pinces, un cutter i una llima fina.
fig. 14
fig. 15
