A la fig. 1 s'indica l'esquemàtic.
Les resistències fixes són de 0,25 W de dissipació.
Els condensadors C2, C3 i C6 són polaritzats electrolítics.
Relació de components:
La planificació del muntatge s'indica a la fig. 2 i a la fig. 3, una fotografia.
Comentaris i suggeriments:
Entre el generador de funcions i el circuit a assajar es disposa un divisor de tensió a fi d'obtenir una amplitud del senyal d'entrada vi(t) prou petita i també per poder regular més fàcilment aquesta amplitud.
La resistència variable R3 permet determinar experimentalment la impedància d'entrada de l'amplificador.
Procediment:
• Ajusteu R3 de manera que la tensió vi(t) sigui la meitat de v1(t) ; en aquestes condicions el valor de R3 coincidirà amb la impedància d'entrada -raoneu-ho. Mesureu el valor de R3 amb el multímetre.
• Seleccioneu forma d'ona sinusoïdal i una freqüència d' 1 kHz . Ajusteu la tensió d'alimentació a 6V i determineu el guany de tensió de l'amplificador per a diferents amplituds del senyal vi(t).
• Comproveu la màxima amplitud del senyal d'entrada sense distorsió per retall de pics del senyal de sortida vo(t) . Aneu en compte de no superar excessivament i durant massa temps la capacitat de dissipació de la resistència de càrrega R6 .
• Augmenteu la tensió d'alimentació a 9 V i comproveu novament la màxima amplitud permesa sense distorsió a la sortida. Compte amb la potència dissipada per la càrrega.
• Augmenteu la tensió d'alimentació a 12 V i comproveu novament la màxima amplitud de l'entrada sense distorsió a la sortida. Observeu que quan es supera la capacitat de dissipació de la resistència, aquesta pren una temperatura elevada i es pot cremar si està massa estona en aquestes condicions. Es pot utilitzar una resistència de càrrega d'una capacitat de dissipació tèrmica superior, per exemple 0,5 W o 1 W.
• Determineu la resposta en freqüència de l'amplificador. Observeu l'amplificació per a senyals triangular i rectangular a diferents freqüències.
