A la fig. 1 s'indica l'esquemàtic.
Es tracta d'un receptor regeneratiu amb realimentació fixa. El circuit és senzill i la sensibilitat i la selectivitat són acceptables.
Els valors del circuit de sintonia i de C5 són els adequats per a la radiodifusió en Ona Mitjana, que s'estén de 520 kHz a 1710 kHz .
La connexió dels transistors T1 i T2 fa que el circuit presenti una alta impedància d'entrada, amb la qual cosa el circuit sintonitzat queda molt poc carregat i, en conseqüència, té una selectivitat elevada.
El transistor T3 du a terme una doble funció: desmodula el senyal de RF modulat en amplitud i amplifica el senyal d'àudio recuperat.
La impedància de sortida del circuit és alta per la qual cosa s'utilitza un transformador per adaptar uns auriculars de baixa impedància. Per a aquesta finalitat s'utilitza un petit transformador d'alimentació ja que és un component fàcil de trobar. Els auriculars utilitzats són de 32 Ω cadascun, els quals es connecten en sèrie per fer un total de 64 Ω .
L'antena utilitzada és un tros de conductor estès, d'uns 2 metres de llargada.
El circuit requereix una connexió a terra. Una manera de poder fer-ho és aprofitar la fàcil accessibilitat d'aquesta connexió que proporciona un endoll elèctric. A la fig. 2 es representa un endoll on s'indiquen els terminals de la presa de terra. La connexió és pot fer mitjançant un conductor acabat amb una pinça tipus "cocodril".
El circuit utilitza un condensador variable C2 com el que s'indica a la fig. 3.
Aquest condensador té tres terminals perquè en realitat són dos condensadors variables en un. El terminal central és comú a ambdós condensadors i els altres dos terminals es poden connectar junts i així ells dos condensadors quedaran en paral·lel.
Aquests tipus de condensadors estan preparats per poder afegir-hi un eix on anirà el botó de comandament com s'indica a la fig. 3c.
En aquest muntatge s'ha optat per fixar el condensador directament a la protoboard, per la qual cosa s'ha enganxat a la base d'aquell un trosset de placa perforada estàndard d'arandeles impreses, juntament amb quatre "pins" soldats per connectar els terminals del condensador i, a la vegada, fixar-lo a la protoboard (fig. 3c). A la fig. 3b es pot veure el tipus de "pins" emprats.
Amb el condensador tot obert la capacitat mínima valdrà al voltant d'uns 20 pF i amb el condensador tot tancat la capacitat màxima valdrà al voltant d'uns 220 pF. Si es disposa d'un condensador variable de major capacitat, millor.
A la fig. 4 s'identifiquen els terminals dels transistors.
A la fig. 5 es pot veure la planificació del muntatge i a la fig. 6, una fotografia. Observeu les connexions del condensador variable C2 i els punts de fixació d'aquest a la protoboard. El transformador està col·locat simplement damunt de la protoboard sense cap tipus de fixació.
Relació de components:
Totes les resistències són de 0,25 W de dissipació.
Observacions i procediment:
• Si s'utilitza una font d'alimentació de laboratori, segurament aquesta ja incorporarà la connexió a terra. Si s'utilitza una pila, llavors necessàriament s'haurà de fer una connexió a terra com s'ha indicat anteriorment.
• Com més llarg sigui el cable d'antena més petit haurà de ser el valor de C1 per mantenir la selectivitat necessària. Si el cable d'antena és molt curt, es pot prescindir de C1 i aquell es pot connectar directament al circuit de sintonia L-C2 .
• Amb la inductància de 470 μH es cobreixen les emissions de freqüències més baixes i amb la de 220 μH les de freqüències més altes.
• El receptor no incorpora cap control manual de volum d'àudio, llavors si els senyals rebuts són massa intensos es pot utilitzar una antena més curta o disminuir el valor de C1 .
• Connecteu en paral·lel amb els auriculars un oscil·loscopi per observar els senyals d'àudio rebuts.
• Els senyals d'àudio rebuts no són d'alta fidelitat com els senyals d'àudio de la banda de FM. Això es deu principalment a la utilització d'un transformador d'alimentació com transformador d'àudio i també a que els senyals d'AM ocupen només un ampla de banda de 8 kHz .
• La millor recepció de la banda de radiodifusió d'AM en Ona Mitjana, lliure d'interferències, és durant el dia i lluny de nuclis urbans, industrials i informàtics. Durant la nit arriben senyals d'emissores més llunyanes reflectides per la ionosfera, que poden interferir a les altres emissions.
