Se'n diu quadripol a tota xarxa lineal, de topologia arbitrària, que no contingui fonts independents i que es pugui enquadrar dins d'una "caixa" de manera que aquesta tingui dues portes, és a dir, dos parells de terminals on en cada parell es compleixi que el corrent que entra per un terminal és igual al que surt per l'altre.  A la fig. 1 es representa un quadripol amb els sentits de referència adoptats per als corrents i les tensions.

fig. 1

            Un quadripol és un model potent que permet caracteritzar components o seccions de circuits -transistors, amplificadors, filtres, etc.- de manera que no cal descendir fins al nivell dels components interns a l'hora d'analitzar la xarxa.  Expressant dues variables en funció de les altres dues, el quadripol queda totalment caracteritzat.  Un quadripol proporciona un circuit equivalent senzill d'analitzar mitjançant un joc de quatre paràmetres que relacionen els corrents i les tensions de les portes.  Aquestes quatre variables es poden combinar  fins a    6   maneres  diferents,   el   que   dóna   lloc  a  sis  jocs  de  paràmetres.  El  joc  de  paràmetres  híbrids  -paràmetres h-  molt utilitzats en electrònica, es defineixen amb el següent sistema d'equacions:

 

            En aquest sistema es prenen   I1   i   V2   com variables independents i   V1   i   I2   com funcions.

            En el domini de la freqüència complexa s , que és el cas més general, totes les variables i paràmetres dependran de  s . En règim permanent sinusoïdal, les variables seran fasors i els paràmetres -impedàncies, admitàncies i adimensionals- seran nombres complexos. En corrent continu, les variables seran els valors de contínua de les tensions i els corrents, i els paràmetres seran resistències, conductàncies o adimensionals.                      

            Considerant la porta  1  com l'entrada del quadripol i la porta  2  com la sortida, aquests paràmetres signifiquen: 

 fent  V2 = 0:

                        h11 = V1 / I1    és la impedància d'entrada amb la sortida curtcircuitada.

                        h21 = I2 / I1     és el guany de corrent directe amb la sortida curtcircuitada, que és

adimensional 

 fent  I1 = 0:

                        h12 = V1 / V2   és la transferència inversa de tensió amb l'entrada en circuit obert, que

és adimensional 

                         h22 = I2 / V2    és l'admitància de sortida amb l'entrada en circuit obert.

            Observant l'equació (1), veiem que  V1  és la suma de dues tensions: la caiguda de tensió  h11I1  provocat pel corrent  I1 a través de la impedància  h11 i una tensió  h12V2  controlada per la tensió V2 .

            Observant l'equació (2), veiem que  I2  és la suma de dos corrents: un corrent  h21I1  controlat pel corrent  I1  i un corrent  h22V2  provocat per la tensió  V2  a través de l'admitància  h22 .

            El sistema d'equacions anterior ens defineix, doncs, el circuit equivalent de la fig. 2 en l'interior del quadripol.

fig. 2

            A la fig. 3 s'ha carregat la porta de sortida del quadripol amb una impedància  ZL  i s'alimenta per la porta d'entrada amb una font de tensió  Vg  i impedància interna  Zg .

fig. 3

            En aquestes condicions,  V2 = -ZLI2  (3)  i es defineixen les següents característiques del quadripol en funció dels paràmetres   h   i de   ZL :

             Guany de corrent:   AI = I2 / I1

            Substituint la (3) a la (2) i separant el quocient   I2 / I1   s'obté:

            Si es fa   ZL = ∞   -porta de sortida en circuit obert-  el guany de corrent és zero, i si es fa    ZL = 0    -porta de sortida en curtcircuit- el guany de corrent coincideix amb  h21 .

             Impedància d'entrada:   Zi = V1 / I1           

            Substituint la (3) a la (1):

 (comproveu-ho).  Si es fa  ZL = ∞  -porta de sortida en circuit obert-  la impedància d'entrada val   Δh / h22 ,  i si es fa  ZL = 0  -porta de sortida en curtcircuit- la impedància d'entrada coincideix amb  h11 .

             Guany de tensió:   AV = V2 / V1

              Separant  I2  de (3) i substituint-la a (2):

            Si es fa   ZL = ∞  -porta de sortida en circuit obert- el guany de tensió val   -h21 / Δh .  Si es fa   ZL = 0  -porta de sortida en curtcircuit-  el guany de tensió val zero.

            Desactivant la  font  de  l'entrada  i  alimentant  el  quadripol  per  la  porta  de  sortida  (fig. 4), es complirà   V1 = -ZgI1  (9) .

fig. 4

          Es defineix la:

             Impedància de sortida:   Zo = V2 / I2 

            Substituint (9) a (1) i separant  I1  resulta:

             Guany de potència:   AP = P2 / P1

            Es defineix el guany de potència   AP  com el quocient entre la potència   P2  entregada a la càrrega i la potència   P1  que entrega la font de l'entrada al conjunt quadripol-càrrega. Si la impedància de la càrrega  ZL  és resistiva i els paràmetres  h  són també resistius -amb la qual cosa la impedància d'entrada  Zi  també ho serà-  el guany de potència valdrà:

            Substituint (4) i (5) a (12), s'obté:

            Si es substitueixen (4) i (8) a (13), s'arriba a la mateixa expressió (14) ,com és d'esperar, però el procediment és més laboriós (comproveu-ho).         

 

            És interessant trobar els valors resistius òptims per a  Zg   i   ZL   per a que  AP  sigui màxim.  AP  serà màxim quan hi hagi adaptació tant a l'entrada com a la sortida del quadripol, és a dir, quan es compleixi:

            Substituint (20) a (14) i operant, trobem el guany de potència màxim:

            En un quadripol que contingui elements actius, la potència d'entrada sol ser petita i és fàcil aconseguir l'adaptació en aquesta porta.  A la porta de sortida no és tant senzill aconseguir l'adaptació ja que, possiblement,  requeriria emprar un transformador adaptador d'impedàncies, la qual cosa representa un component voluminós, d'elevat cost i causa de distorsió. 

            Per aquest motiu, de vegades s'utilitza un altre guany: el guany de transferència   APt , que és la relació entre la potència de sortida i la potència que proporcionaria la font de l'entrada si estigués connectada directament a una càrrega igual a la seva resistència interna. Aquest concepte és una útil figura de mèrit del quadripol per a unes condicions específiques de la font d'entrada i de la càrrega de sortida.

            Si   Vg  és la tensió de la font i  Zg  la seva resistència interna, la màxima potència que aquesta pot proporcionar val:  

 

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

EU e-Privacy Directive

This website uses cookies to manage authentication, navigation, and other functions. By using our website, you agree that we can place these types of cookies on your device.

View e-Privacy Directive Documents

You have declined cookies. This decision can be reversed.

You have allowed cookies to be placed on your computer. This decision can be reversed.