- Detalls
- Escrit per Carles Díaz i Peris
- Categoria: Apèndixs de teoria
- Vist: 2098
Se'n diu quadripol a tota xarxa lineal, de topologia arbitrària, que no contingui fonts independents i que es pugui enquadrar dins d'una "caixa" de manera que aquesta tingui dues portes, és a dir, dos parells de terminals on en cada parell es compleixi que el corrent que entra per un terminal és igual al que surt per l'altre. A la fig. 1 es representa un quadripol amb els sentits de referència adoptats per als corrents i les tensions.
fig. 1
Un quadripol és un model potent que permet caracteritzar components o seccions de circuits -transistors, amplificadors, filtres, etc.- de manera que no cal descendir fins al nivell dels components interns a l'hora d'analitzar la xarxa. Expressant dues variables en funció de les altres dues, el quadripol queda totalment caracteritzat. Un quadripol proporciona un circuit equivalent senzill d'analitzar mitjançant un joc de quatre paràmetres que relacionen els corrents i les tensions de les portes. Aquestes quatre variables es poden combinar fins a 6 maneres diferents, el que dóna lloc a sis jocs de paràmetres. El joc de paràmetres híbrids -paràmetres h- molt utilitzats en electrònica, es defineixen amb el següent sistema d'equacions:
- Detalls
- Escrit per Carles Díaz i Peris
- Categoria: Apèndixs de teoria
- Vist: 4400
El matemàtic anglès George Boole (1815-1857) va aplicar a la lògica una àlgebra que du el seu nom: àlgebra de Boole. El matemàtic nord-americà Edward Huntington (1874-1952) va establir els axiomes d'aquesta àlgebra i l'enginyer i matemàtic nord-americà Claude Shannon (1916-2001) va demostrar que les operacions booleanes elementals es podien representar mitjançant circuits de commutació senzills i que combinant aquests circuits es podien representar operacions més complexes. També va demostrar que l'àlgebra de Boole es útil per simplificar circuits de commutació. Per altra banda, a Shannon també se'l considera el pare de la Teoria de la Informació.
L'àlgebra de Boole treballa amb variables binàries, és a dir, variables que només poden prendre dos valors diferents, per exemple:
cert, fals encès, apagat alt, baix si, no obert, tancat activat, desactivat etc.
i tots aquests valors binaris es poden simbolitzar més breument assignant un 1 a un d'ells i un 0 a l'altre, llavors diem que es tracten d'un 1 i d'un 0 lògics i no s'han de confondre amb valors aritmètics. L'àlgebra de Boole, doncs, opera sobre conjunts de dos elements: {0, 1} .
- Detalls
- Escrit per Carles Díaz i Peris
- Categoria: Apèndixs de teoria
- Vist: 1917
El següent és un recordatori del concepte d'ona.
La fig.1 representa una corda estirada al terra, que en l'instant de temps t0 es troba en repòs.
fig. 1
Pàgina 3 de 3
- Estàs aquí:
-
Inici
- Apèndixs de teoria
You have declined cookies. This decision can be reversed.
You have allowed cookies to be placed on your computer. This decision can be reversed.
