L'esquemàtic s'indica a la fig. 1.
Les resistències són de 0,25 W de dissipació.
Relació de components:
La identificació del terminals del transistor s'indica a la fig. 2.
A la fig. 3 s'indica la planificació del muntatge i a la fig. 4, una fotografia.
Comentaris i suggeriments:
A la sortida del mesclador hi ha un filtre passabanda que, amb la capacitat de 3,3 nF més les capacitats d'entrada de l'oscil·loscopi i del cable coaxial que el connecta al circuit, ressona a uns 16 kHz.
Per als generadors de funcions s'escolliran formes d'ona sinusoïdals.
Per començar, inseriu per a R5 la resistència de 47kΩ . Engegant només un generador de funcions, per exemple v2(t) , es pot verificar la freqüència de ressonància del filtre ajustant aquella al voltant dels 16 kHz i comprovar exactament a quina freqüència l'amplitud de sortida és màxima.
Quan les freqüències f1 del senyal v1(t) i f2 del senyal v2(t) difereixin 16 kHz , un senyal d'aquesta freqüència diferència apareixerà a la sortida del circuit. Per començar es pot fixar la f1 a 80 kHz i la f2 a 80+16 = 96 kHz o 80-16 = 64 kHz ; en qualsevol cas s'ha d'obtenir a la sortida un senyal de 16 kHz .
S'observarà que per a cada valor de l'amplitud del senyal v1(t) hi ha un valor d'amplitud òptim per al senyal v2(t) amb el qual s'obté la màxima amplitud del senyal de sortida.
Comproveu que augmentant el valor de R5 augmenta la selectivitat del filtre.
Assageu amb altres parells de freqüències f1 i f2 que difereixin 16 kHz .
Comproveu que parant la font d'alimentació i elevant molt més les amplituds dels senyals aplicats, el mesclador també funciona a conseqüència de la no linealitat del transistor. En aquestes condicions tenim un mesclador passiu.
