L'esquemàtic s'indica a la fig. 1.

             La modulació d'amplitud (MA o AM) inventada pel canadenc Reginald Fessenden cap al 1903, fou la primera modalitat de transmissió de veu i música via ràdio. Donada la facilitat per desmodular -o detectar- aquest tipus de senyal en un receptor de ràdio -la qual cosa fa que els receptors comercials siguin barats- aquest sistema està encara plenament vigent. S'utilitza principalment en la radiodifusió per Ona Llarga (OL), Ona Mitjana (OM) i Ona Curta (OC) així com per a les comunicacions vocals entre aeronaus i els centres de control de tràfic aeri en les maniobres d'apropament i d'allunyament, a freqüències molt altes -VHF.

            A la fig. 1 s'indica un circuit que fa els dos processos: la modulació d'un senyal portador d'alta freqüència mitjançant un senyal d'àudio i la posterior desmodulació o detecció.  Com que el circuit utilitza AOs  i  la seva finalitat és educativa, la freqüència del senyal portador   vp(t)   s'ha fixat a només uns  24kHz -que ja queda per sobre de la gamma audible-  el qual es modula amb un to d'àudio  va(t)  d'uns  500Hz .

            Es tracta d'un receptor per a senyals modulats en amplitud (AM). Els elements actius d'aquest receptor són, tots ells, AOs.  A la fig.1 s'indica el circuit.  Els dos primers AOs són amplificadors de RF, seguits per un detector d'envolupant amb un díode   D   de  Ge  i, finalment, un amplificador d'àudio.  Per a uns auriculars de baixa impedància, que són els que normalment es troben actualment, cal emprar una resistència en sèrie   R9 .

EU e-Privacy Directive

This website uses cookies to manage authentication, navigation, and other functions. By using our website, you agree that we can place these types of cookies on your device.

View e-Privacy Directive Documents

You have declined cookies. This decision can be reversed.

You have allowed cookies to be placed on your computer. This decision can be reversed.