Recordatori:

       A la fig. 1 es representa un equip electrònic, la impedància de sortida del qual és resistiva de valor  R, i cal que estigui ben adaptat.  La impedància de càrrega  RL  val també  Ro  amb la qual cosa l'adaptació d'impedàncies és correcta.

       Si convé atenuar la potència a la càrrega mantenint a la vegada l'adaptació, llavors es pot utilitzar un atenuador resistiu simètric com s'indica a la fig. 2. Quan es connecta una càrrega  RL = Ro  a un costat de l'atenuador, la impedància d'entrada de l'altre costat de l'atenuador ha de ser també igual a  Ro .

 

            Hi ha dues estructures típiques per a aquests tipus d'atenuadors: estructura en  "π"  (fig. 3) i estructura en  "T"  (fig. 4).

 

          Atenuador amb estructura  "π" 

         Observant la fig. 5, una condició que ha de complir l'atenuador és:

        A conseqüència de les pèrdues a l'atenuador, es compleix que la potència entregada per l'equip    P1 = V1ef2 / Ro    és superior a la potència absorbida per la càrrega    P2 = V2ef2 / Ro .   El quocient   A = P1 / P2 = (V1ef / V2ef)2 = (V1 / V2)2 > 1 , on  V1  i  V2  són els valors de pic de les tensions, és l'atenuació proporcionada per l'atenuador que s'acostuma a expressar en  dB :    A(dB) = 10·log10 A    d'on    A = 10A(dB)/10 .        

          A la fig. 5 es veu que entre   v1(t)   i   v2(t)   es forma un divisor de tensió, i es complirà:

 

         Així, donada la  Ro  i l'atenuació  A(dB)  que es desitja, el sistema d'equacions (1) i (3) ens permet separar els valors de  R1  i  R2 , que resulten:

        A la taula 1 s'indiquen alguns valors de les resistències per a  Ro = 50 Ω  i diversos valors d'atenuacions -comproveu alguns valors de la taula.

             A la pràctica s'escullen els valors estàndard de resistències més propers als de la taula o, si es vol afinar més, es poden fer combinacions en sèrie o en paral·lel de resistències estàndard per aconseguir valors més semblants als de la taula.

            Caldrà dimensionar les resistències en funció de la potència que hagin de dissipar.  La  R1  d'entrada de l'atenuador ha de dissipar     V1ef2 / R1 ,  la    R1   de  sortida  de  l'atenuador    V2ef2 / R1   i  la   R2    (V1ef - V2ef)2 / R2 .  En el cas que la tensió sigui sinusoïdal, les expressions anteriors en funció dels valors de pic són:   V12 / 2R1 ,   V22 / 2R1   i   (V1 - V2)2 / 2R2 , respectivament. 

 

            Atenuador amb estructura "T" 

           Observant la fig. 6, una condició que ha de complir l'atenuador és:

 

           Observant la fig. 6 es compleix:

on  I1  i  I2  són els valors de pic dels corrents.  A la fig. 6 es veu que es forma un divisor de corrent, i es complirà:

 

i del sistema d'equacions (6) i (7) es poden separar els valor de  R1  i  R2 , que resulten:

          A la taula 2 s'indiquen alguns valors de les resistències per a  Ro = 50 Ω  i diversos valors d'atenuacions -comproveu alguns valors de la taula.

          A la fig. 7 s'indica la planificació del muntatge de l'atenuador en  "π"  i a la fig. 8 una fotografia.  Les resistències  R1  i  R2  s'aconsegueixen combinant resistències en paral·lel.  La resistència de càrrega de  50 Ω  s'aconsegueix amb dues resistències de  100 Ω  en paral·lel.

             La fotografia correspon a l'assaig de l'atenuador de  20 dB , on la  R1 = 61,11 Ω  s'aconsegueix aproximadament amb dues resistències de  120 Ω  en paral·lel.  El valor aproximat per a la  R2 = 247,5 Ω  s'aconsegueix amb dues resistències de   270 Ω   i  3.300 Ω   en paral·lel.  També es pot apreciar com el valor aproximat per a  RL = 50 Ω   s'aconsegueix amb dues resistències de  100 Ω  en paral·lel.

           A la fig. 9 s'indica la planificació del muntatge de l'atenuador en  "T"  i a la fig. 10 una fotografia.  Igual que en l'anterior muntatge, les resistències   R1  s'aconsegueix combinant resistències en paral·lel mentre que per a la  R2  s'utilitza una sola resistència.  La resistència de càrrega de  50 Ω  s'aconsegueix amb dues resistències de  100 Ω  en paral·lel.

          La fotografia correspon a l'assaig de l'atenuador de  6 dB  on la  R1 = 16,61 Ω , aproximadament  s'aconsegueix amb dues resistències en paral·lel de  18 Ω  i  270 Ω .  Per a la  R2 = 66,93 Ω  s'aproxima amb una resistència de  68 Ω . 

            Relació de components:

           Totes les resistències poden ser de  0,25 W  de dissipació.

          La resta de resistències a criteri de l'experimentador, en funció de les atenuacions que es vulguin assajar. 

            Procediment i suggeriments:

         Un cop muntat un circuit i abans d'aplicar-hi el senyal, comproveu amb el multímetre que el valor de la resistència a l'entrada de l'atenuador és pràcticament igual al valor de la resistència de càrrega (50 Ω).

           Al generador de funcions fixar una freqüència de, per exemple  500 Hz, forma d'ona sinusoïdal o rectangular, mesureu amb l'oscil·loscopi les tensions d'entrada i sortida -i intermèdia si es tracta de l'atenuador en  "T"- i aplicant les fórmules adequades calculeu l'atenuació corresponent, la qual ha de ser molt semblant a la prevista.

             Assageu a altres freqüències. 

          Dissenyeu algun altre atenuador per a una    RL   diferent de   50 Ω ,  per exemple   600 Ω .    Per a  RL = 600 Ω  es poden emprar dues resistències de  1,2 kΩ  en paral·lel.

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

EU e-Privacy Directive

This website uses cookies to manage authentication, navigation, and other functions. By using our website, you agree that we can place these types of cookies on your device.

View e-Privacy Directive Documents

You have declined cookies. This decision can be reversed.

You have allowed cookies to be placed on your computer. This decision can be reversed.