- Detalls
- Escrit per Carles Díaz i Peris
- Categoria: Circuits Passius
- Vist: 2264
En aquesta pràctica determinarem experimentalment la resistència interna d'una pila d'1,5 V , tipus AA , que hauria de ser d'algunes dècimes d'ohm. El circuit que emprarem s'indica a la fig. 1.
fig. 1
Vg és la f.e.m. o tensió en borns de la font quan aquesta està en buit, Rg la seva resistència interna a determinar i R una resistència de càrrega que anirem canviant de valor per anar variant el corrent pel circuit. V és un multímetre digital disposat com voltímetre i mA un altre multímetre disposat com miliamperímetre.
- Detalls
- Escrit per Carles Díaz i Peris
- Categoria: Circuits Passius
- Vist: 2507
El circuit s'indica a la fig. 1. Es tracta d'una xarxa resistiva alimentada amb dues fonts de tensió contínua.
|
|
| fig. 1 |
- Detalls
- Escrit per Carles Díaz i Peris
- Categoria: Circuits Passius
- Vist: 2127
El circuit de la fig. 1 està format per tres condensadors C1 , C2 i C3 de valors coneguts, connectats en triangle.
fig. 1
Mitjançant un multímetre que permeti mesurar capacitats, mesureu CAB , CAC , CBC i comproveu que els valors mesurats coincideixen, pràcticament, amb els previstos.
- Detalls
- Escrit per Carles Díaz i Peris
- Categoria: Circuits Passius
- Vist: 2191
Hi ha models de multímetres que permeten la mesura de capacitats. També hi ha instruments que permeten mesurar resistències, inductàncies i capacitats, com per exemple el de la fig. 1.
Si no es disposa de cap instrument per poder fer-ho, a continuació s'explica un mètode de laboratori que utilitza un generador de funcions, un oscil·loscopi i un multímetre que permeti mesurar resistències. Tot i disposar d'un instrument de mesura de capacitats, aquest mètode de laboratori pot servir per comparar els valors obtinguts pels dos procediments. A la vegada, aquest mètode serveix d'exercici per practicar amb l'oscil·loscopi.
- Detalls
- Escrit per Carles Díaz i Peris
- Categoria: Circuits Passius
- Vist: 2120
Abans de fer aquesta pràctica cal haver fet, o al menys llegit, l'anterior pràctica : Condensadors.
Una inductància es construeix fent una bobina, és a dir, enrotllant un conjunt d'espires de fil conductor, normalment Cu, que poden estar més o menys separades o superposades al voltant d'un nucli, o bé enrotllades sobre un suport sense nucli -el nucli és l'aire. Degut a aquestes característiques constructives, una inductància real tindrà una resistència paràsita equivalent de pèrdues r en sèrie i una capacitat paràsita total equivalent entre espires c en paral·lel. Un model realista d'inductància pot ser, doncs, el que s'indica a la fig. 1.
- Detalls
- Escrit per Carles Díaz i Peris
- Categoria: Circuits Passius
- Vist: 2371
A la fig. 1 s'indica l'esquemàtic.
fig. 1
R és la resistència sèrie total equivalent del circuit, és a dir, on s'hi inclouen: la resistència del conductor amb que s'ha construït la bobina, les pèrdues en el nucli -en el cas que en tingui-, les pèrdues en el dielèctric del condensador i qualsevol altra resistència afegida.
- Detalls
- Escrit per Carles Díaz i Peris
- Categoria: Circuits Passius
- Vist: 2171
Utilitzarem un petit transformador d'alimentació, del tipus obert, i li suprimirem el nucli ferromagnètic amb la qual cosa tindrem un transformador lineal -veure l'apèndix: El transformador lineal. Per exemple, a la fig. 1 s'indica el marcatge dels debanats d'un possible transformador a emprar.
fig. 1
Suprimir el nucli ferromagnètic té les seves dificultats; cal paciència i constància.
A la fig. 2 es pot veure el transformador sense el nucli. Se li han soldat uns terminals mascle per als cables que el connectaran a la protoboard.
Pàgina 2 de 4
You have declined cookies. This decision can be reversed.
You have allowed cookies to be placed on your computer. This decision can be reversed.
