- Detalls
- Escrit per Carles Díaz i Peris
- Categoria: Circuits Passius
- Vist: 2610
A la fig. 1 s’indica un circuit per determinar la característica de la tensió inversa VZ en funció del corrent invers IZ d’un díode zener. A la fig. 2 s'indica la planificació del muntatge i a la fig. 3 el muntatge. La banda fosca arran d’un extrem del díode correspon al càtode.
- Detalls
- Escrit per Carles Díaz i Peris
- Categoria: Circuits Passius
- Vist: 2605
A la fig. 1 s’indica el circuit per determinar la característica de la tensió directa VD en funció del corrent directe ID d’un LED, a la fig. 2 s’indica la planificació del muntatge i a la fig. 3a el muntatge.
A la fig. 3b s’identifiquen els terminals del LED: el més llarg correspon a l’ànode(A) i el més curt al càtode(K). Si a conseqüència d’utilitzacions anteriors els terminals s’han escurçat i ambdós són de la mateixa longitud, el càtode s’identifica com el terminal que queda més a prop del vorell rebaixat que hi ha a la base del LED. Aquests terminals també s’identifiquen mirant el LED a contrallum: el càtode és més voluminós ja que conté el material semiconductor. A la figura també es suggereix una manera de doblegar el terminal més llarg, sense haver de tallar-lo, per inserir el LED a la placa.
- Detalls
- Escrit per Carles Díaz i Peris
- Categoria: Circuits Passius
- Vist: 2282
Un mesclador funciona combinant un senyal d'entrada vi (t) de freqüència fi -que podria ser el senyal rebut d'una emissora de ràdio- amb un senyal generat localment vol (t) de freqüència fol . El subíndex ol es refereix a oscil·lador local . En aquest tipus de mesclador el senyal local controla la conducció i el tall de díodes de manera que, com es veurà, amb aquesta commutació es generen freqüències diferents a les fi i fol . Amb un filtre passabanda a la sortida del mesclador es selecciona el senyal vo(t) la freqüència del qual fo ens interessa. Normalment interessen els senyals de freqüència suma fo = fi + fol o, més habitualment, de freqüència diferència fo = |fi - fol | . L'expressió del valor absolut de la diferència es deu a que fol es pot escollir més gran o més petita que fi encara que, normalment, s'escull més gran.
A la fig. 1 s'indica el circuit a assajar.
fig. 1
- Detalls
- Escrit per Carles Díaz i Peris
- Categoria: Circuits Passius
- Vist: 2250
Aquest article va dirigit a qui estigui interessat en la Radioafició.
L'antena dipol de mitja ona feta amb cable elèctric és molt popular en el mon de la Radioafició ja que és molt senzilla, de fàcil instal·lació i, en conseqüència, candidata a ser construïda i ajustada per un mateix, la qual cosa, però, requereix un mínim de coneixements. En aquest article es tractaran els aspectes més bàsics i pràctics de cara a aconseguir un ajust el més correcte possible i obtenir així el màxim rendiment d'aquest tipus d'antena.
La longitud de qualsevol antena depèn de la freqüència a la qual ens interessi treballar i es determina, com veurem, mitjançant una senzilla fórmula. Aquesta fórmula no té en compte, però, el diàmetre del cable emprat, ni la influència de l'entorn on s'ubiqui l'antena; com l'altura respecte del terra, la proximitat d'edificacions i/o altres antenes, etc. que modificaran, en més o menys grau, els seus paràmetres i comportament. Així, un cop calculada aquesta longitud i la antena instal·lada, caldrà, en general, reajustar-la a fi d'aconseguir un funcionament òptim. Per a un ajust acurat cal emprar un analitzador d'antenes, el qual ens va orientant en vers els retocs que cal fer.
La fórmula que ens relaciona la longitud d'ona λ i la freqüència f corresponent és:
- Detalls
- Escrit per Carles Díaz i Peris
- Categoria: Circuits Passius
- Vist: 2136
Aquest article va dirigit a qui estigui interessat en la Radioafició.
Si el lector no està introduït en el tema de les antenes per a radioafeccionats, és convenient que primer llegeixi l'article L'antena dipol de mitja ona .
En aquest article es tractaran els aspectes més bàsics i pràctics de cara a aconseguir un ajust el més correcte possible i obtenir així el màxim rendiment d'aquest tipus d'antena.
Una antena loop consisteix en una espira la forma de la qual pot ser la de qualsevol polígon regular : triangle, quadrat,···, circumferència. És una antena d'ona completa, és a dir, el seu perímetre és aproximadament igual a la longitud d'ona corresponent a la freqüència de treball que ens interessi. Per facilitat de construcció, normalment s'utilitzen les formes triangular (delta) o quadrada (quad).
En aquest article es descriu l'antena Delta Loop que consisteix en una espira en forma de triangle equilàter, construïda totalment amb cable. A les fig. 1a i 1b s'indiquen les dues maneres d'instal·lar-la, ja sigui amb una base del triangle a la part inferior o a la superior.
- Detalls
- Escrit per Carles Díaz i Peris
- Categoria: Circuits Passius
- Vist: 2139
Aquest article va dirigit a qui estigui interessat en la Radioafició.
Si el lector no està introduït en el tema de les antenes per a radioafeccionats, cal que primer llegeixi els anteriors articles : L'antena dipol de mitja ona i L'antena Delta Loop .
En aquest article es tractaran els aspectes més bàsics i pràctics de cara a aconseguir un ajust el més acurat possible per obtenir el màxim rendiment d'una antena directiva d'aquest tipus. Igual que en el article anterior : L'antena Delta Loop , per construir l'antena s'utilitzarà cable de 2,5 mm2 , amb coberta de plàstic, del tipus emprat per a instal·lacions elèctriques domèstiques. L'antena es dissenyarà per al segment assignat a la telegrafia en codi Morse de la banda de 21 MHz . A la fig. 1 es por veure una fotografia de l'antena.
Aquest segment va de 21.000 kHz a 21.070 kHz , llavors la freqüència de disseny de l'antena serà el centre d'aquest segment, és a dir, uns 21.035 kHz , als que correspon una longitud d'ona de:
- Detalls
- Escrit per Carles Díaz i Peris
- Categoria: Circuits Passius
- Vist: 1968
Aquest article va dirigit a qui estigui interessat en la Radioafició.
Abans de fer aquesta pràctica cal haver fet, o al menys llegit, l'anterior : Analitzador de xarxes. Comportament de resistències, capacitats i inductàncies amb la freqüència.
Si tenim una antena que ressona en una determinada freqüència f , la seva impedància serà resistiva i d'un valor que n'hi direm R , el qual dependrà, principalment, del tipus d'antena i del punt d'alimentació. Si aquesta antena s'ha de connectar a un emissor, la impedància de sortida del qual és també resistiva i de valor r ≠ R , una opció és intercalar una xarxa adaptadora d'impedàncies (acoblador) a fi d'obtenir la màxima transferència de potència de l'emissor a l'antena i, a la vegada, protegir l'emissor de possibles escalfaments excessius que pot produir la potència reflectida per manca d'adaptació.
A la fig. 1 s'indiquen, entre d'altres, dues situacions on es pot emprar aquest senzill d'acoblador.
- Detalls
- Escrit per Carles Díaz i Peris
- Categoria: Circuits Passius
- Vist: 1854
Aquest article va dirigit a qui estigui interessat en la Radioafició.
Abans de fer aquesta pràctica cal haver fet, o al menys llegit, l'anterior : Acoblador d'antena en " L " .
A la fig. 1 s'indica l'esquemàtic d'una possible situació on es pot utilitzar un acoblador en " T " . Es tracta d'una antena dipol de λ/2 -antena ressonant- instal·lada horitzontalment, a una altura suficient i de forma que el seu funcionament no es veu influït per la presència d'elements propers -edificacions, altres antenes, etc. En aquestes condicions, la seva impedància serà resistiva i d'un valor proper als R = 75 Ω .
Pàgina 4 de 4
You have declined cookies. This decision can be reversed.
You have allowed cookies to be placed on your computer. This decision can be reversed.
