Es pot donar el cas que una càrrega resistiva  R  hagi de treballar a una freqüència  f0 ,  o en un marge estret de freqüències centrat a  f0 , i la resistència interna  Rg  de la font on ha d'anar connectada sigui inferior a  R .  Per aconseguir la màxima transferència de potència de la font a la càrrega es pot emprar una xarxa adaptadora com la que es descriu a continuació.  A la fig. 1 s'indica l'esquemàtic i caldrà calcular els valors de  L  i de  C.  Per simplificar els càlculs considerarem que aquests elements reactius no tenen pèrdues.

fig. 1

        

            L'analitzador  de  xarxes  que  s'utilitzarà  en  les  pràctiques  on  aparegui  aquest  instrument serà el model   AA-55 ZOOM  del fabricant   RigExpert.  El seu marge de freqüències va de  60 kHz  a  55 MHz  i es un instrument pensat per a radioafeccionats, per ajustar antenes, fer mesures en línies de transmissió, etc.

            Òbviament, també resulta útil per fer mesures en circuits amb constants concentrades  -resistències, capacitats, inductàncies, etc.-  i tot el què es digui aquí es podrà fer amb qualsevol altre analitzador de xarxes. 

            Abans de començar a fer mesures s'ha de fixar el marge de freqüències que ens interessa, i després cal fer una calibració amb el conjunt format per l'analitzador, el cable coaxial que el connecta a la protoboard i la protoboard. Tot això a fi d'obviar les capacitats i inductàncies paràsites que el cable i la  protoboard  introdueixen i que podrien falsejar les mesures que es facin. 

         Abans de fer aquesta pràctica cal haver fet, o al menys llegit, l'anterior pràctica: Analitzador de xarxes. Comportament de resistències, capacitats i inductàncies amb la freqüència.

         Per a una freqüència determinada, es tracta d'adaptar una càrrega resistiva   r < 50 Ω   a un dispositiu la impedància interna del qual és  R = 50 Ω  resistius. Una possibilitat -la més simple- és emprar una xarxa en  "L"  com la indicada a la fig. 1 on es poden veure dues opcions.

 

fig. 1

          Els subíndexs   a   i   b  indiquen que els valors d'inductància i capacitat depenen de l'opció escollida. Farem la pràctica emprant l'opció   a   tal com s'indica a la fig. 2 on, per simplificar la notació, prescindirem dels subíndexs.

         Recordatori:

       A la fig. 1 es representa un equip electrònic, la impedància de sortida del qual és resistiva de valor  R, i cal que estigui ben adaptat.  La impedància de càrrega  RL  val també  Ro  amb la qual cosa l'adaptació d'impedàncies és correcta.

       Si convé atenuar la potència a la càrrega mantenint a la vegada l'adaptació, llavors es pot utilitzar un atenuador resistiu simètric com s'indica a la fig. 2. Quan es connecta una càrrega  RL = Ro  a un costat de l'atenuador, la impedància d'entrada de l'altre costat de l'atenuador ha de ser també igual a  Ro .

            En aquesta pràctica s'apliquen els conceptes indicats a l'apèndix:  Quadripols: paràmetres híbrids.

            El quadripol a assajar s'indica a la fig. 1.

fig. 1

            A la fi de poder comparar més fàcilment les previsions teòriques amb els resultats experimentals que s'obtinguin, prèviament es pot fer una transformació  triangle → estrella  amb les resistències  R1 , R2 , R3 , amb la qual cosa el circuit es simplifica (fig. 2a, 2b i 2c).

          Un transductor és un dispositiu que transforma una magnitud física d'una determinada naturalesa a una altra de naturalesa diferent. Els auriculars i els altaveus són transductors electroacústics, és a dir, transformen un senyal elèctric d'audiofreqüència en ones de so.  El nom d'auricular prové del fet que aquest es col·loca molt a prop de l'oïda, de manera que la potència sonora que emet el dispositiu és aprofitada per un únic oïdor. Degut a la gran proximitat amb l'oïda, la potència que es requereix per excitar de forma suficient un auricular és molt petita la qual, depenent de les sensibilitats del dispositiu i de l'oïda, pot anar des de fraccions de   μW   fins fraccions de   mW.

            A la fig. 1 es representa un díode amb els sentits de referència per a la tensió entre terminals    VD    i per al corrent    ID   que el travessa.  L'ànode és el terminal  A  i el càtode, el  K .

fig. 1

            En  aquesta  pràctica  es  determina  la  característica   ID(VD) ,  amb  polarització  directa,   d'un díode de  Si.

            Recordatori:

            El model matemàtic de Shockley d'un díode,   ID(VD) ,  que permet aproximar el seu comportament és:

El circuit s’indica a la  fig. 1, la planificació del muntatge a la  fig. 2  i el muntatge a la  fig. 3.

           A la  fig. 1  s’indica el circuit, a la  fig. 2  la planificació del muntatge i a la  fig. 3  el muntatge

EU e-Privacy Directive

This website uses cookies to manage authentication, navigation, and other functions. By using our website, you agree that we can place these types of cookies on your device.

View e-Privacy Directive Documents

You have declined cookies. This decision can be reversed.

You have allowed cookies to be placed on your computer. This decision can be reversed.